“La hija de puta de La Perla” i el Cabanyal

Obric el diari i em trobe amb el següent titular: “Se lo compré a la hija de puta de La Perla. ¿No se lo voy a comprar a esta?” La frase la va dir el 3 de desembre de 2009 el gran poeta Álvaro Pérez, àlies “El Bigotes”. Al costat de la contundent frase observe la foto de l’exalcaldessa del meu poble: Maria Milagrosa Martínez. Sorpresa primer, vergonya aliena després. Tot seguit una sensació molt clara que es pot expressar amb aquestes paraules: per què serà que no m’estranya. María Milagrosa Martínez té l’honor d’haver realitzat durant el seu mandat com a alcaldessa de Novelda tota una sèrie de proeses dignes del més nefast dels polítics. La senyora Milagrosa va ser l’encarregada de retirar la Senyera històrica del País Valencià, la de les quatre barres, de la balconada de l’Ajuntament novelder com a mostra de l’espanyolisme ranci que processa ella i el seu partit. També va ser l’encarregada de tirar a terra una ximeneia octogonal, símbol de la nostra localitat, el 18 de setembre de 2003, ja que va voler accelerar la construcció de diversos blocs d’habitatges en el lloc que fins aleshores ocupava la coneguda “Fàbrica de les Lones”. Durant el seu mandat i els posteriors del PP, en Novelda s’hi van aprovar diferents propostes urbanístiques que en algun cas han arribat als tribunals degut a l’opacitat de les operacions en qüestió. Quan ella manava al poble, tenia com a regidor al senyor Ricardo Monzó, que ara ho és a la veïna Elda i que ha estat imputat també judicialment per altres afers propis, el qual regentava un pub que, casualment i a diferència de la resta de locals novelders de característiques semblants, tenia permís per obrir moltes hores, de manera exclusiva. I per no parlar de la nefasta política cultural que vam haver de patir durant els seus anys de mandat: de “charanga y pandereta” que, ara sí, diria l’autèntic poeta.

Doncs bé, aquests dies ens assabentem que quan la senyora se’n va anar a fer de presidenta de les Corts Valencianes, ho va fer amb la clara intenció de continuar omplint el currículum. Com el que se’n va d’erasmus, igual. La seua beca, però, estaria classificada dins del conjunt que podríem anomenar “becas Gürtel” i a les quals només poden aspirar aquelles persones que hagen mostrat al llarg de la seua carrera política una clara fidelitat al president Francisco Camps. En aquesta matèria podem dir que Milagrosa ha estat una excel·lent alumna: Matrícula d’honor per “La Perla”. Així doncs, amb un currículum tan complet, la fundació que gestiona aquestes beques, la ja arxiconeguda Orange Market –res a veure, però, amb l’or taronja que va enriquir la burgesia valenciana durant els segles XIX i XX- li va atorgar, presumptament, una beca en forma de rellotge pel valor de 2.400 euros pels bons serveis prestats. Olé la meua Mila! Olé la meua Perla! Xé quina faena més ben feta, collons!

Mentre passa això, el barri valencià del Cabanyal està començant a ser enderrocat per la salvatge política urbanística, precisament, del partit polític de “La Perla”. Això si que no ens ho podem prendre amb ironia, això es per posar-se a plorar i no parar. Tot i així, la gent del barri i els sectors més dignes de la societat valenciana han optat per lluitar. I ho estan fent. El Cabanyal és un patrimoni de tots i totes i no pot ser que les ànsies especulatives de la senyora Rita Barberá, l’altra “Perla” que ens ha tocat patir als valencians, acaben amb tants anys d’història i no passe res. I què em dieu de les imatges protagonitzades per la policia? Per a alguns, aquestes imatges no són noves. Ni molt menys. Per a la majoria, però, sí. I està bé que isquen a la televisió i que tothom puga vore com de democràtics són, realment, els diferents cossos de policia que patim als Països Catalans. Digna de la més negra de les dictadures.

Si ara no aconseguim aturar l’enderroc del Cabanyal, si amb la podrida justícia espanyola no aconseguim jutjar a aquesta gent, algun dia haurem de fer memòria i passar comptes amb tants personatges nefastos. I estic segur que, per a mal de tant de mediocre, aquest dia està més prop que lluny. Només caldrà seguir lluitant i treballant per veure’l arribar i, llavors sí, poder gaudir del moment.