La fal•làcia dels serveis mínims

Demà els i les mestres, professors i professores del Principat de Catalunya fem vaga. Avui, segurament, els mitjans de comunicació subvencionats pel govern tripartit intentaren com en les darreres convocatòries donar la imatge que la convocatòria de demà és estrictament coorporativista i fruït de l’egoisme gremial d’un sector dels treballadors d’aquest país que sols mira pels seus propis interessos. Res més lluny de la realitat, però lluitar contra la maquinària dels mass mèdia dels amics del senyor Ernest Maragall és realment difícil. Tot i així, tinc la sensació que cada cop hi ha més consciència per part de la societat sobre les reivindicacions dels docents principatins. La vaga, la tercera en un any, no és altra cosa que un clam per una educació de qualitat, pública, laïca, catalana i amb els recursos necessaris per a poder superar la “dolenta” situació que les nostres escoles avui viuen.

Com sempre, el departament d’educació ha intentat aturar la vaga per tots els mitjans. Primer ens envia una carta als mestres explicant-nos com som de bons (fa uns mesos érem els culpables de tot, els jinets de l’apocalipsi escolar català!!), després diuen congelar la vergonyant proposta d’hores extres (congelar si, fins que passe la tempesta: tots sabem que a l’estiu se sol descongelar la nevera de totes les llargs quan marxem de vacances i en aquest país no queda ningú) i, finalment, el darrer intent és garantir la nul•la incidència de la vaga apostant per perpetuar el sistema de “guarderies” que molts pares i mares necessiten per la no possibilitat de deixar els seus fills i filles un dia laboral normal i corrent. Els “serveis mínims són d’un mestre per cada quatre cursos, és a dir, un docent per cicle de primària. Sempre he estat en contra dels serveis mínims perquè no són altra cosa que la gran fal•làcia que el sistema s’ha inventat per aturar l’efecte que tota vaga vol tenir en la societat: fer notar una reivindicació justa, afectar la societat en la seua normalitat diària.

En fi, jo demà faré vaga una altra vegada. De moment ningú m’ha dit que haig de fer serveis mínims. Ara bé, si em tocara tinc molt clar que no els faré perquè per sobre del dret del senyor Maragall de callar les veus de milers de docents està el meu dret a fer vaga. Davant una reivindicació justa no s’hi poden interposar els interessos d’un conseller que ha demostrat una imcompetència total en la seua feina. La política de “dictablanda” que el “tete” Maragall està duent a terme ens portarà a una situació insostenible en l’educació que acabarà afectant a la societat en general. Per això demà cridaré ben fort: Ernest Maragall dimissió!!