La CUP: una alternativa de país

En la darrera Assemblea Nacional de la Candidatura d'Unitat Popular, la nostra organització va aprovar una ponència estratègica en què, sense deixar d'aprofundir en la praxi política de caràcter municipalista, ens reconvertíem definitivament en una organització d'abast i voluntat nacional. Quede clar per avançat que quan fem servir el terme nacional per referir-nos a la territorialitat que volem abastar, ens referim sempre i en tot moment al conjunt de la nació catalana: els Països Catalans. Aquesta, possiblement, és la primera característica que ens diferencia de la resta de partits polítics del país. Per tant, a partir d'aquest moment, per a la CUP passa a ser una prioritat l'expansió per tot el territori català amb la intenció d'esdevenir l'alternativa política que aquest país necessita.

L'esquerra independentista, com a moviment polític, fa molts anys que treballa en els diferents territoris de parla catalana. Fruit d'aquesta feina intensa i constant, la CUP ha anat creixent per convertir-se en el referent institucional d'aquest ampli moviment en l'àmbit municipal. Ara ens marquem com a meta esdevenir el referent nacional. Tot i així, la CUP no té la intenció de convertir-se en un partit polític clàssic. Tot al contrari. La CUP pretén oferir a la societat catalana una alternativa política diferent de la resta dels partits, allunyada de dirigismes messiànics que només s'aprofiten de les diferents conjuntures polítiques per enfortir les estructures del partit i els comptes corrents dels seus dirigents. Nosaltres no pretenem aprofitar-nos de la feina dels moviments socials, sinó que allò que demanem és que aquests moviments veïnals, sindicals, culturals o ecologistes s'aprofiten de la nostra estructura, dels nostres representants i dels nostres portaveus. Així, la CUP no només vol ser la veu de l'esquerra independentista sinó també la dels moviments socials dels Països Catalans. Moviments amb els quals treballem i que han de tenir en la CUP l'eina que porte les seues demandes a les diferents institucions del país.

Fulls de ruta

Arribats a aquest punt, cal que la CUP comence a treballar en dos fulls de ruta diferents. Per una banda, cal que l'organització s'assente per tot el territori arribant a la gran majoria de municipis dels Països Catalans. La creació, però, d'assemblees locals de la CUP no s'ha de fer amb presses i desordenadament. Ha de ser fruit del treball de base de l'esquerra independentista amb els moviments socials locals i comarcals, tenint sempre en compte les diferents realitats del país. Aquest procés, segurament lent, ha de portar la CUP a esdevenir en l'àmbit municipal l'organització de referència.

Per altra banda, cal que la CUP comence a generar discurs en temes de caràcter nacional que, al cap i a la fi, afecten també el dia a dia dels nostres municipis.
Convertir-se en organització de referència de l'esquerra transformadora catalana no vol dir començar a fer discursos grandiloqüents, sinó continuar anant a l'arrel dels problemes des d'un àmbit més general. El projecte de l'esquerra independentista és nacional, no només local, i per això cal que comencem a donar des d'aquest àmbit respostes a les necessitats de les classes populars catalanes. Cal, doncs, començar a crear aquell full de ruta que ens ha de portar a la construcció d'uns Països Catalans lliures en un món de pobles lliures. Aquesta ha de ser l'aportació de l'esquerra independentista i del poble català a la creació d'un món socialment just.

Article publicat al Diari el Punt, secció Comarques gironines, el 13 de febrer de 2009