La Plaza Roja diuen

Aquests dies estem presenciant una de les majors dosis de nacionalisme espanyol de la història. El canal espanyol Cuatro que pertany al Grupo Prisa (la plataforma mediàtica de la família Polanco i el PSOE) ens està alliçonant en l'art de sentir-se espanyol. El més curiós de tot és que siga un canal teòricament progre qui ens alliçone. Ja ho deia Fuster que no hi ha res que se semble més a un espanyol de dretes que un d'esquerres. I així és. L'espectacle és digne de ser analitzat i estudiat perquè, realment, mentre en el dia a dia dóna la sensació que el nacionalisme espanyol no és una cosa gaire pràcticada per la majoria de la població de l'estat, quan es donen aquest tipus de rituals nacional-esportius l'orgull nacionalista d'alguns es destapa. Hem pogut veure a la tele gent vestida de torero o guardia civil, la qual cosa diu molt sobre quant de modern és el nacionalisme espanyol. El més surrealista, però, és que aprofitant el color de la samarreta dels espanyols, els progres polanquistes han arribat a batejar l'esperpèntica Plaça de Colom de Madrid amb el nom de Plaza Roja. Collons si Lenin alçara el cap. O encara més divertit, Franco.

Als catalans que som aficionats al futbol només ens queda l'esperança que Rússia faça la seua feina i acabe d'una vegada per totes amb aquesta mena d'orgasme espanyolitzador que està surcant la península sota la paraula "podemos". I per cert, el més trist és que mentre fa uns anys va ser l'espanyol Raúl qui va fallar un penal que va deixar eliminada Espanya, enguany ens hem d'empassar que siga un "català" qui done el pas a semifinals als hereus d'Ortega i Gasset.