És dijous al matí i un cop més m'ha despertat la demagògia i les mentides que des de la passada Cimera Iberoamèricana els grans comunicadors de masses ens estan oferint. La veritat absoluta que ens intenten vendre es troba bipolaritzada en dos fronts on Chávez és una mena de dimoni en forma de dictador-populista-amic-de-Fidel Castro (s'ha de dir tot junt i sense respirar) i una oposició ultrademocràtica que lluita diàriament contra el dèspota abans descrit. Jiménez Losantos, el senyor Carles Francino (o Carlos, ja no ho sé ben bé), “l'independent” Antoni Basses, TVE1, Telecinco, els progres de la Cuatro o els de la nostra -TV3 vull dir- han potenciat i donat per bo el mateix cúmul de mentides, les mateixes fal·làcies. Clar, en certa manera és lògic si tenim en compte que tots depenen del BBVA, La Caixa, Telefònica, Repsol, entre d'altres empreses de capital espanyol que estan perdent els seus privilegis a Veneçuela. Què volem, què mosseguen la mà d'aquell que els hi dóna de menjar?
Malgrat tot, i afortunament afegisc, no tot forma part de l'espessa negror amb que els mass-media volen pintar el panorama polític actual. Buscant i rebuscant per internet trobes fonts d'informació -aquests sí independents- que ens expliquen una altra veritat on apareix una Veneçuela que està començant a conèixer per primera vegada que és el dret a l'educació i la sanitat pública i universal, on els camperols estan començant a gestionar ells mateixos les terres que hi treballen de manera democràtica i cooperativa, un país on s'està construint un sistema polític, econòmic i social realment just a partir de la participació directa de tota la ciutadania, entre moltes d'altres coses. El govern democràtic del president Hugo Chávez està avançant, amb el vistiplau del seu poble, cap al Socialisme i això no agrada als defensors dels privilegis i la pobresa, als autoproclamats demòcrates que s'escuden en els militars i el colpisme per poder prepetuar-se quan els vots no els hi deixen. Aznar, Zapatero i el bribón del Borbó formen part del mateix cúmul d'interessos econòmics, del mateix model social on la injustícia és el primer valor a defensar. Per això Aznar planeja cops d'estat, el rei intenta fer callar a l'electe i democràtic Chávez i Zapatero fa el préssec intentant defensar a tots dos.
James Petras ha definit de manera molt completa tot això que ara estic intentant explicar en un article titulat Venezuela: entre los votos y las botas. Petras, lúcid com sempre, aporta les principals claus per entendre la situació que actualment s'està vivint al país sudamericà. Un moment en què tot apunta que l'oposició a Chávez torna a planejar un nou cop militar per acabar amb la democràcia i el procés revolucionari bolivarià. Tot plegat, sengons informa Petras, amb la col·laboració directa de l'exministre de defensa Raúl Baduel. Aquest militar centrista té connexió directa amb l'embaixada nordamericana i el gran lobby de la informació i, d'igual manera, tot el recolzament de l'extremadreta i les seves empreses. Existeix tot un pla de desestabilització del país -igual que van fer amb Allende l'any 1973!- per intentar crear una situació política i social insostenible que acabe justificant l'intervenció militar per a solucionar-ho. D'aquesta estratègia colpista formen part les protestes dels universitaris dels centres privats o el bombardeig constant dels mass-media veneçolans, nordamericans i espanyols. Una conspiració de la qual Aznar, el Borbó i Zapatero són còmplices, a no ser que demostren el contrari.
Mireu:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada