Rojos i roges, 90 anys després

Noranta són els anys que s’han complit de la Revolució Bolxevic. Una època i moment en què el Moviment Obrer creia fermament que la revolució mundial, l’avanç cap a una societat millor era possible i, fins i tot, inevitable. Malgrat tot, pocs eren els qui confiaven que el terreny on es desenvoluparia aquest canvi radical seria la feudal Rússia dels tsars. Un país endarrerit i subdesenvolupat, en termes capitalistes s’entén, que mantenia gairebé intocables els esquemes d’allò que Marx va anomenar com a “mode de producció feudal”. Tret dels petits nuclis industrials que tot just començaven a desenvolupar-se en les principals ciutats del país, la Rússia del 1917 mantenia l’esquema de senyors i camperols de l’Antic Règim. En pocs dies i després d’uns quants anys d’organització, teorització i certa mobilització popular, Lenin i els obrers agafaven les armes per fer-se amb el poder, per donar un gir inesperat a la història de Rússia i del món. Una Revolució que, en definitiva, tal com la va definir el periodista nordamericà John Reed en el seu moment, es va desenvolupar durant uns dies que van estremir el món.

Han passat ja noranta anys i crec que hi ha una sèrie de preguntes que obligatòriament ens hem de fer els qui ens sentim hereus d’aquell moviment revolucionari. Què ens queda de tot allò? Personalment mai he estat amic de mites i glorificacions absurdes. El fetitxisme obscè que moltes vegades podem trobar darrere d’elements com les banderes, els fets històrics concrets i l’elevació a la categoria d’heroi de certs personatges, molts cops es converteix més en un impediment que no pas en la fórmula correcta que ens ajude a avançar cap als objectius polítics pels quals lluitem. Parlant clar i català: a Lenin se l’ha de llegir, entendre i aplicar a la realitat del segle XXI. Ni més ni menys. Per molta samarreta i xapa que ens posem amb la seua foto, si no som capaços d’analitzar les seues propostes i que aquestes ens ajuden a construir la nova societat Socialista que tant necessitem, res haurà servit per res.

Crec que els socialistes del nou segle, els revolucionaris del present, tenim l’obligació d’agafar del passat tot allò que s’ajuste al moment actual, tot allò que ens ajude a construir i sobretot a ser intel·ligibles en el món d’avui. Igual que Lenin i els bolxevics fa noranta anys, hem de ser capaços d’analitzar la nostra realitat i sobretot poder reformular una ideologia, el Socialisme, que segurament és l’única opció política amb cara i ulls capaç de solucionar els problemes que patim. Des de la base, des de cada barri i municipi hem de treballar colze a colze amb els diferents sectors socials que lluiten pel canvi, que treballen per la revolució social. Una revolució que així com deia Lenin passa inexcusablement per l’alliberament nacional com a pas previ a la revolució social. Una revolució que s’ha de desenvolupar a partir de la Unitat Popular que des de fa anys l’Esquerra Independentista vol crear.