L’1 de Maig és
conmemora el dia dels treballadors o del treball, depenent de qui invoque tant
important data. El dia té el seu simbolisme: es recorda l’assassinat dels
coneguts com a màrtirs de Chicago, un grup d’anarquistes que van ser condemnats
injustament a mort i que poc després es va conèixer la seua inocència. Més
enllà del fet que marca en vermell la data al calendari, la veritat és que la
diada ha anat evolucionant al llarg del temps de la mateixa manera que ho ha
fet el moviment obrer o la pròpia consciència obrera.
Als Països Catalans
a finals del segle XIX ja comptàvem amb un moviment obrer organitzat al voltant
de diferents sindicats i partits polítics. L’anarquisme fou, però, la ideologia
predominant entre el proletariat català. El pensament llibertari es va
convertir en el pal de paller d’uns obrers que a mesura que anaven prenent
consciència actuaven en la defensa i millora de les seues condicions laborals i
de vida. Jornades de sol a sol, malalties derivades de la feina, explotació
infantil, inseguretat total, manca de prestacions sanitàries, de drets laborals
i feines precàries, estaven a l’ordre del dia en les vides dels treballadors
catalans. Un seguit d’elements, però, que malauradament cada vegada s’estan
convertint en més i més actuals.
Davant de tot això, la diada de l’1 de maig va representar per als
obrers de tot el món un dia de lluita i reivindicació. A Girona tenim
constància que la primera vegada que es va celebrar fou el 1890. Això deia
l’aleshores “Diario de Gerona” a les seues pàgines:
La prensa en general, viene llena de noticias referentes al movimiento social de los obreros, para el dia de hoy.
Difícil nos sería indicar las poblaciones de España, sobre todo las más importantes, que toman parte activa en la manifestación obrera, pero bastará que digamos que no existe población por pequeña que sea, en donde no se note algo de movimiento para secundar semejante manifestación. Asi resulta de las noticias de la prensa en general.
Lo que sí resulta cierto, es la inseguridad en que se está, respecto si la manifestación obedece única y esclusivamente, á manifestar á los poderes públicos, el deseo y las aspiraciones de la clase obrera, ó bien si el dia de hoy será el primer dia de una huelga general.
Hoy por hoy, nuestros lectores tendrán que contentarse en contemplar la manifestación que debe recorrer las calles de nuestra ciudad, llevada á cabo por la mayor parte de los obreros gerundenses.
Repetimos, pues, lo dicho en otro lugar:
Obreros: no queráis que el
buen nombre de Gerona, que tan alto habéis
puesto otras veces, sea vanamente mancillado con la mas pequeña
indiscreción. Gerona os contemplará con alegría, si el orden y la paz guía
vuestros pasos.
En definitiva, un discurs molt semblant a l’actual:
manifesteu-vos sense fer soroll, que les classes benestants de la ciutat no
sàpiguen que us esteu manifestant. Curiós el pas del temps que perpetua i
congela determinats discursos. Potser és perquè, en el fons, el temps
cronològic ens fa vells biològicament però no canvia tant la societat com
pensàvem.
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada