dijous, 27 d’octubre del 2011

Lliçons de transparència i austeritat


Aquestes dues consignes eren les banderes dialèctiques de la campanya electoral de CiU a Girona, però també les demandes que portaven fent des de feia molts anys quan estaven immersos en l'espessa boira de l'oposició. Doncs bé, ja hem començat a tastar i saber quin és el grau de transparència i austeritat de convergents i unionistes: molt semblant al de l'equip de govern anterior. El passat ple, davant la perplexitat de tots els presents, CiU va desembarcar amb la proposta de fer una ampliació del pressupost de 2011 per dos motius diferents: per una banda, fer front a una despesa derivada del manteniment dels centres educatius gironins i, per una altra, destinar uns diners (315.000 euros, que es diuen ràpid però que costen molt de guanyar) a la promoció de la ciutat. Sobre el primer apartat res a dir i per això la CUP va votar-hi a favor. Sobre el segon, però, ningú va entendre d'on baixava res fins que les diferents regidores van intervenir, i entre frases i conceptes poc intel·ligibles vam acabar entenent de què es tractava la jugada: pagar favors o promeses. Proves, cap. Evidències, totes. A la sala de plens hi eren presents diferents representants del comerç gironí i de la Fira de Girona. Tots es van fer fotos i abraçades amb els representants de CiU i el PP abans de començar el ple. I tots van marxar molt contents després de l'aprovació de l'increment pressupostari.

En principi, tal com vam poder entendre de les paraules de la senyora Coral·lí Cunyat, la major part dels diners es destinarien a l'enllumenat de Nadal per potenciar el comerç i a diversos esdeveniments i fires de caràcter turístic per fomentar la ciutat. On és la clau de tot? En les formes, la urgència i sobretot la nocturnitat i traïdoria amb què es va fer la jugada. Primer de tot, els grups de l'oposició (a excepció del PP, que sembla que governa més que CiU a Girona!!) no tenien ni la meitat de la informació que allà al ple es va acabar donant (que no aclarint) i, en segon lloc, es va intentar colar aquest augment del pressupost destinat a coses prescindibles amb un mateix document on sí que es demanaven uns diners realment importants per les escoles municipals. Canvien les cares però no les formes.

Sopars i dinars de Fires

La falta d'austeritat, però, no només ha brillat per la seua absència en partides pressupostàries com la comentada sinó que tampoc pel que fa als àpats als quals, sembla ser, els polítics gironins estaven acostumats per Fires. Avui el senyor alcalde ha convidat amb els diners de tothom a dinar a la resta d'alcaldes gironins. Personalment no sé fins on arriba l'àmbit territorial d'allò que anomenem "alcaldes gironins" i la veritat no m'importa perquè el que s'ha de denunciar és el fet en si mateix. I no vull ser mal pensat, però l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, que és de la CUP ha estat convidat a l'esdeveniment avui mateix al matí, cosa extranya si tenim en compte que l'agenda d'un alcalde normalment va força plena. La resta d'alcaldes també han estat convidats avui mateix o només el de la CUP per intentar que la mosca collonera de l'Ajuntament se n'assabentès quan més tard millor?

En plena crisi econòmica, amb unes Fires retallades en què diferents actes populars s'han deixat de fer, en què determinats grups de música no han vingut per no pagar catxés excessivament cars, el nostre Ajuntament es permet amb els diners de tothom pagar un dinar de Fires a la resta d'alcaldes. Ens hem begut l'enteniment o és que tenim més cara que esquena? No em féu respondre a la pregunta, per favor.

Notícia a Catalunya Ràdio

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquest dinar és tradicional i es convida als alcaldes de la comarca. Es una tradició pròpia de la festa major de Girona. En altres ciutats i viles de les comarques gironines es fa el mateix. Suposo que al País Valencià també hi ha costums semblants. Una lectura de les tradicions gironines no t'aniria malament

Toni.Rico ha dit...

També era tradició fins ara apostar per una educació pública de qualitat, destinar el màxim de recursos a la sanitat, mantenir un bon nivell de qualitat i assistència en llocs com "la Sopa", fer molts dels actes de fires que s'han suspès per "falta de pressupost", etc... Una mica d'humiltat, dignitat i vergonya no t'aniria malament estimat anònim.

Toni.Rico ha dit...

I per cert, sempre m'ha fet gràcia l'argument de "la tradició"... Quan comença i acaba una cosa a ser tradicional? Pregunta complexa per algú com vostè...

Anònim ha dit...

No mos equivoquem estimat Toni Rico, la seua pregunta és de facileta resposta: valtros els valencians amb plantàs, mascletàs, ofrenes a la verge i demés collonaes, en sabeu més de tradicions...
Mos estranye la seua urticària a les tradicions gironines però potser és tracte d'una desconeixença típica dels nouvinguts, sense ànim d'ofendre, gustosament li faríem classes de cultura catalana per a facilitar-li la seua adaptació al país que l'acull.
Aixina restem a la seua disposició en el procés d'integració a la ciutat de Girona.

Roger Verdaguer Serrat ha dit...

Senyor anònim, he reflexionat abans de respondre-li perquè no volia ser injust amb ningú. Miri, jo llegeixo aquest bloc perquè m'interessa tot el que s'hi diu, i sovint hi discrepo i tot, fixi's. Penso que rebatre arguments es pot fer d'una manera constructiva o no. Les argúcies de la retòrica ho són ben poc de constructives i denoten només afany de poder. És per això que li demano que no em faci perdre el temps amb arguments tan puerils. N'estic segur que pot aportar molt més. Si li interessa, analitzo el que n'extrec dels seus comentaris perquè analitzi si s'adequa a les seves finalitats:

- Primer de tot fa forània una persona dels Països Catalans. Si a vostè no li avé aquest marc territorial també li puc dir que és una persona que viu i treballa aquí des de fa molt, de manera molt respectable. Per tant s'equivoca en denotar que vostè és xenòfob/a.

- Menysté el seu interlocutor permentent-se l'arrogància de recomanar-li lectures quan és totalment prescindible -o es podria liquidar de manera privada-. Si em permet l'exercici d'empatia que li proposo amb el meu següent comentari: els seus arguments em semblen propis del nivell intel·lectual d'un adolescent.
- El seu discurs supura tan mala bava que només es pot concebre des d'un orgull o interessos ferits pel que exposa el Sr. Rico. De manera que amb aquesta exhibició de mala llet només queda retratat/da perquè, a més, el seu comportament reafirma els postulats que s'exposen al bloc. Aquesta hipòtesi la reforça el fet que signa de manera anònima. Li repeteixo que aquest seu, és un ús pueril i destructiu d'internet.

Com que tot això és púbic, li demano que no hi pari esment si li sembla que l'he deixat en evidència, i que em sabrà perdonar -com enriquir-se del que li transmeto- recordi que ha signat de forma anònima.