Bildu a la catalana? SI, segur?

Avui ve a Girona la representant de Bildu Lorena Díaz de la Calle per fer una conferència. No sé si podré anar per d'altres compromisos. Ara bé, si que sé que pretenen els que la porten: explicar només una part del que representa Bildu i la seua experiència política i, sobretot, electoral. Des de la seua fundació, el partit/coalició/elquesiga Solidaritat (endavant SI) ha pretés mostrar-se com una fórmula unitària de l'independentisme català. Una unitat que els va durar molt poc ja que el seu gran líder, messies i guru fundador, Jan Laporta, va trigar escassos mesos en marxar per interessos propis, tal com alguns ja suposàvem que passaria des del mateix moment del naixement de l'experiment de Tena i companyia. Una experiència tan unitària que al final, en les darreres eleccions van ser els que més sols van anar i pitjors resultats van obtenir, si més no a Girona. Paradoxes de la vida.


Què Bildu és la unió de diferents sectors polítics d'Euskal Herria és més que obvi. Que aquests estan molt marcats políticament també. I aquí és on falla el producte que SI ens pretén vendre a la resta d'independentistes catalans, si més no als que ens considerem d'esquerres. El partit del senyor Uriel Bertran i Alfons López Tena (un teòricament socialdemòcrata i l'altre un neoliberal que s'arriba a qüestionar si el nou estat català ha de ser una monarquia o una república!) ha intentat vendre'ns la moto de la "unitat independentista", així, tal qual, sense contingut ideològic més enllà de l'independentisme, com a paradigma de modernitat i progrés en la lluita per la independència. Ara, ens porten a la gent de Bildu per a mostrar-los com al que no són. Bildu, tal com explica la seua parlamentaria Bakartxo Ruiz, és la unió electoral dels diferents partits i sectors socials i polítics que s'identifiquen amb l'independentisme i l'esquerra basca, és a dir, res a veure amb el producte "transversal", buit de contingut ideològic i poti-poti multicolor encapçalat per personatges provinents d'altres partits (ERC i CiU) on ja es van caracteritzar, si se'm permet, per "liar-la". Això no és Bidu.


I que pretén realment SI portant a Bildu per aquestes terres de gira? Doncs si ens atenem al fracàs total que van tenir en les darrers eleccions municipals, capgirar la situació i ressorgir de les cendres. El partit d'Uriel i Alfons va intentar fa uns mesos aturar l'avenç de la CUP en totes aquelles ciutats importants, frenar el creixement de l'independentisme d'esquerres (aquell, precisament, que més s'assembla a Bildu al nostre país). Un cop perpetuat el fracàs, què fer? Doncs intentar aprofitar-se de l'experiència basca i vendre's a la societat catalana com als representants polítics de l'èxit de Bildu a Catalunya. Trist. Molt trist. En l'acte d'avui participarà el desaparegut cap de llista de Girona Santi Niell. Qualificarà el senyor Niell també a la gent de Bildu com de "criptocomunistes" (minut 7, no té pèrdua), tal com va fer amb la CUP durant la campanya electoral? Criticarà públicament el senyor Niell, com va fer durant la campanya contra la CUP, el compromís internacionalista de Bildu amb Palestina? Segurament no, avui toca una altra cosa, avui toca enganyar en la mesura del possible el públic assistent.

En fi, està clar que els bascos (entre els quals tinc bons amics i companys de lluita) sempre miren per ells mateixos. I, segurament, bé que fan. Tot i així, de vegades acaben accedint a col·laborar o participant d'actes que no crec que els beneficien en res, si més no de cares a la gent que coneixem mínimament la realitat política d'Euskal Herria. Al cap i a la fi, res de nou en la llarga història de relacions entre l'independentisme català i basc.