Sandro Rosell o la síndrome de l’esclau agraït

"Faré el meu discurs en castellà perquè el poble català és respectuós i perquè és l'idioma en el que tots ens entenem". Amb aquestes paraules ha justificat l’actual president del Barça la seua intervenció d’avui en la reunió de penyes. Ho trobe realment lamentable i trist, molt trist. Allò que des de fa tants anys hem estat intentant ensenyar als ciutadans dels Països Catalans des de tots els àmbits –parlar català no és una qüestió d’educació sinó de normalitat- ara, aquest pijoguai de Pedralbes, ens ho llança pel terra.

Els esclaus han tingut al llarg de la història dues opcions de vida: la resignació o la revolta.Evidentment el senyor Rosell no forma part del segon grup. I dins del primer grup hi ha els que quan han assolit una mica de llibertat han optat moltes voltes per semblar-se al màxim als seus amos com a mostra de vassallatge i agraïment. Aquests si que són els del senyor Rosell. Parlar una llengua o una altra és una mostra d’educació? Espere, doncs, que el senyor Rosell parle perfectament el mandarí per a quan el Barça torne a fer gira per les “asies” perquè sinó serà un autèntic maleducat.

Pels voltants de la mani del 10 de juliol es va fer el carnet d’Òmnium en el que molts vam veure una maniobra de despist davant del soci culer catalanista. Es confirma la sospita. La mala educació senyor Rosell comença per respectar-se a un mateix, començant per la seua identitat, llengua i cultura i no mostrant, com ha fet vosté des que és president, un nivell tan baix d’autoestima i de capacitat intel·lectual. En fi, esperem que el Barça ho guanye tot perquè ens esperen sis anys de retrocessos dignes de l’època més dura del nunyisme i el gasparisme. Que Joan Gamper ens agafe confessats. Amén.