L'Assemblea Nacional que la CUP va celebrar ahir a Mataró, des del meu punt de vista, ha deixat una cosa bastant clara: els i les seues militants volen construir un referent unitari per a l'esquerra independentista d'aquest país. Des de fa mesos els i les militants hem estat parlant, dialogant i discutint sobre el futur de la nostra organització. Sempre he estat partidari, en tots aquests diàlegs, de la conversió de la CUP en una eina d'abast nacional per al moviment. La manca de referent polític públic és un fet notori que arrosseguem des de fa anys. Una mancança que, ens agrade o no, és real i que no han sabut assolir les organitzacions polítiques existents fins ara. La CUP, però, actualment gaudeix de la confiança majoritària que aquestes organitzacions no han tingut en els darrers anys, fet que l'ajuda a avançar en la direcció que ahir ens vam marcar.
Crec que aquesta voluntat d'esdevenir l'organització nacional de referència del moviment d'alliberament nacional català, és el fet més destacable de l'assemblea d'ahir. Ara bé, la premsa ha tornat a posar èmfasi en allò que li interessa: les eleccions autonòmiques del 2010. Unes eleccions que, com també es va demostrar ahir, no motiven a una gran part de la militància de la CUP. A mi, personalment, ara mateix no em motiven res. Tot i ser partidari de la ponència aprovada ahir, la qual vaig votar i reafirmar, crec que amb el tema de les eleccions autonòmiques no ens hem de precipitar, hem de tenir paciència i saber molt clarament que és el que volem anar a fer i dir al parlament del Principat. Cite aquesta institució perquè, com és evident, serà el primer parlament que trepitjarem si tenim en compte la realitat política de la resta del país. Per tant, per a mi les eleccions autonòmiques no són cap prioritat, tot el contrari, em fan més nosa que servei. Almenys a Girona, crec que ens hem de fixar com a meta a curt termini entrar a l'Ajuntament per acabar d'arrodonir la bona feina que estem fent i a partir d'aquí, amb una CUP més forta territorialment, ja parlarem d'altres contesses electorals.
Un cop assentades les bases de la CUP com a referent nacional, el primer que hem de fer és marcar un full de ruta intern que ens ajude a consolidar aquesta organització a nivell municipal per tot el territori dels Països Catalans. La lluita municipalista és l'essència de la CUP, no ho hem d'oblidar. La nostra construcció d'una alternativa nacional ha de partir sempre de la base, de l'assemblearisme i la democràcia directa. Això, què és el que vam aprovar ahir, no és altra cosa que el rebuig més ferm al que podríem considerar un partit clàssic. Així, en aquesta línia, crec més que necessari introduir en els propers mesos els apartats que parlen sobre l'acció municipal que formen part de la ponència presentada sota el nom Municipalisme d'alliberament. Evidentment, sempre sense treure el contingut essencial de la proposta aprovada ahir: esdevenir el referent nacional de l'Esquerra Independentista.
La proposta aprovada per la militància de la CUP, doncs, és el primer pas en el que, des del meu punt de vista, ha de ser la construcció d'un moviment polític amb cara i ulls: l'Esquerra Independentista. Un moviment polític que ha d'estar format per una sèrie d'organitzacions coordinades entre sí, que saben quin són els seus àmbits de treball i actuació i que tenen molt clar quin és el seu referent polític. Un moviment polític que ha tenir una cara visible per a cadascun dels àmbits d'actuació política, superant així l'anomalia de la dualitat de sigles històrica que hem anat arrossegant. Una única organització juvenil, un únic sindicat de treballadors, un únic sindicat d'estudiants, un únic referent polític. Això vol dir eliminar del mapa les organitzacions polítiques existents avui dia? No. Simplement és construir un moviment normal i normalitzat en una societat que realment el necessita.
8 comentaris:
plenament d'acord, Toni!
certament: aquest és el camí!
T'havia llegit d'altres vegades. Avui m'he vist empesa a deixar-te un missatge, perquè recomforta veure aquestes lletres, ens dóna esperança i il·lusió que és el que ens falta. Ningú ens pot prendre les ganes de seguir lluitant, de fer feina.
Salut!
Eli
ps.: m'he vist temptada a escriure un "yes, we can"...hehe
Toni, una síntesi perfecte. Plenament d'acord amb tot.
Ja saps que som molts els que pensem en la mateixa línia.
Felicitats i bona feina.
Salut company!!
http://blogs.e-noticies.com/victor-alexandre/els_sis_diputats_de_la_cup.html
Si, és moment de consolidar el rol referencial que juga la CUP en l'amalgama de l'esquerra independentista, només així s'arribarà a sectors socials actualment allunyats de l'orbita de les organitzacions de l'esquerra independentista. Hem construït un moviment, bé,l'embrió i per seguir fent passes ens cal més CUP.
Estic molt satisfet del resultat de l'Assemblea Nacional. Penso que és un gran salt endavant!
Una bona senyal que anem en el bon camí... Potser massa lents i tot, però en el bon camí.
I voldria fer èmfasi en això del ritme. Penso que el fet de reforçar la CUP nacionalment programàticament i discursiva ens ha de servir per a donar-nos l'empenta que la CUP i el conjunt de l'esquerra independentista necessita.
A tots els nivells, local, comarcal i nacional ens cal una empenta per treure'ns la "mandra col·lectiva". No debades la desmobilització social del conjunt del poble també ens afecta. Doncs, som part del poble i reflexem les seves virtuts i les seves mancances en major o menor mesura.
Jo voldria que féssim una reflexió, ja que ens cal arribar a moltes llars. La reflexió és que no podem pensar que el ritme del conjunt del país ha d'estar supeditat al ritme d'una zona, d'un poble en concret. Per molt que la clau pugui ser tenir un regidor a l'ajuntament de Badalona, no ens serviria de res desconnectat de mobilitzacions i organització populars enllà d'aquesta ciutat.
Com també és un error pensar que allà on no hi ha una CUP (l'esquerra independentista) està tot per fer perquè és meridianament fals. Per sort, com algú va recordar a l'Assemblea Nacional el poble se'ns avança i ens porta uns quants anys d'avantatge.
Responsabilitat nostra és que aquesta avantatge no sigui en va i entre totes aconseguim els nostres horitzons de llibertat, en forma si voleu de República dels Països Catalans. O simplement ens serveixi per tenir més força la següent vegada que ens toqui apretar l'accelerador.
Publica un comentari a l'entrada